El fracàs en els Estats Units
L'altre dia vaig anunciar que faria una nova entrada parlant sobre el fracàs als EUA.
Els Estats Units sempre han anat capdavanters en quant a molts aspectes. Un de gran rellevància és el del fracàs.
 |
| éxito es del 99% de fallo |
Primer de tot us presentaré algunes de les caracteristiques del entorn espanyol per un emprenedor. Tot just has comensat a donar vida la teva petita empresa has de pagar un mínim de aproximadament 180€ mensuals per la Seguretat Social com per constatar com a autònom. Pel que fa a financiació és un tema un pèl complicat perque amb la situació actual es pràcticament inexistent a no se que tinguis un béns patrimonials o una nòmina en que avalar aquesta financiació. Qui et pot avalar la financiació amb la seva nòmina? Doncs en la meva situació encara no he tingut la sort de trobar a ningú. Els meus pares crec que ja han fet massa per mi i desde el seu punt de vista ho veuen perillós. Els entenc tot i que no comparteixo aquest sentiment de por.
I per acabar l'altre factor que també influeix molt és la cultura de la població envers a la figura de l'emprenedor. Realment la població ens veuen com autèntics somiadors que lluitem per objectius pràcticament impossibles i si algun d'ells triomfa és gran part pel factor sort. I no només això, el més greu és la figura del fracassat que té una imatge social dolenta i amb una pila d'adjectius negatius que dificulten la vida profesional.
Doncs bé, a l'altre voral del bassal hi ha una cultura nova, la nova cultura del fracàs. L'adjectiu "fracassat" no comporta a una qualificació negativa, si no tot just el contrari. El fracassat compta amb una experiència, coneixements, i una llarga llista de qualitats que ha après de la posada en pràctica del seu projecte i dels errors que ha fet. Per aquest motiu els directius veuen a les persones que han volgut emprendre un projecte i han fracassat com a una persona experimentada i amb unes qualitats que difícilment pot tenir una altra persona que no hagi experimentat el fracàs. Segurament aquest "fracassat" tindrà una visió de molts factors que qualsevol no les tindria en compte i no tornarà a caure en el mateix error.
Quan el nostre país canvi de mentalitat i la posició de marginalitat del fracassat en la nostra societat experimentarem un augment d'emprenedors. Justament l'Estat hauria d'invertir més en la formació de joves emprenedors que són els que en el futur crearan un augment de riquesa i per tant un augment de consum, d'inversió i de despesa pública.
Es a dir, l'emprenedor d'avui és l'empresari del demà i amb tot el que comporta.
Bona setmana a tots!
Es a dir, l'emprenedor d'avui és l'empresari del demà i amb tot el que comporta.
Bona setmana a tots!
Hola Jordi, jo vui fer un parell de comentaris al respecte, crec que podria ser un bon exemple, ja que a ningú se li havia passat per el cap muntar una escola nàutica a terrassa.
ResponEliminaReferent a la situació actual envers les ajudes, avui no en donen cap, però es que mai ho han fet. Jo ara fa 12 anys que vaig muntar la primera empresa, en plena situació de bom econòmic. Tothom gastava sense mirar el que tenia. I el fet de que avui et diguin no tenim diners per ajudar als emprenedors, llavors et deien que havies de presentar un super projecte, i que si era escollit, podies arribar a obtenir 500.000 pessetes, però havia de ser un projecte innovador. Problema: amb 18 anys vas a llogar un local i et demanen 6 mesos de fiança perquè no tens res i et veuen amb cara de pardillo, i de tiu jove que no triomfaràs, Només que valgués 600 euros? encara et faltaven 100.000 pessetes, per poder llogar el immoble! 600€ un local ben situat avui al centre de terrassa val 6000 euros al mes. I tot i que hi ha crisis et diuen... oh, es que esta al centre.
Això es una roda, sense fi.
I si tens la sort, de que ho lluites i ho consegueixes, després aquells bancs que no t'havien finançat, de cop et regalen la VISA oro (molt necessària amb 18 anys), et financen el que vulguis (però no ho necessites), no et cobren comissions de res, (tampoc haguessis obert la compte allà, si no hagués aparegut un comercial pesat, que et diu que la teva empresa ha de estar a la seva entitat, que es una empresa de futur..... i que no et cobraran res, que et regalaran la visa i fins i tot 50 euros a fons perdut).
I tot això va corrent fins que un dia per culpa de 4, entrem en una recessió econòmica que no sabem per on sortir. i Comencem a utilitzar tots els estalvis per mantenir les nostres empreses, als treballadors i seguir lluitant per el nostre somni, però ens donem compte que de cop i volta aquell comercial ja no hi es, el director del banc, tanca la porta a les 10 del mati, quan truques esta reunit (si abans esmorsavem junts), i de cop paaaaaaam 36 euros cobrats concepte manteniment VISA ORO. Joder i tot allò que em van prometre quan tenia pasta?
Al final un emprenedor no guanya per sort, igual que un atleta no guanya per sort. Un bon projecte, un estudi de mercat correcte, un bon posicionament, contactes, una formació correcte i moltes hores de feina i dies sense dormir.... això fan diferenciar de un emprenedor triomfador, de un emprenedor fracassat.
Saps perquè les empreses de EU, valoren tant als fracassats, perquè son gent que ja han perdut el que tenien, i que possiblement amb la hòstia que s'han fotut, i tot el que han perdut, mai mes els hi passarà per el cap muntar res, i es conformaran amb 1200 euros al mes i una feina fixe de 8 hores i sense mals de caps.
Per acabar amb aquest rollo: primer et desitjo un llarg camí d'èxits, pocs problemes i moltes alegries.
I segon un consell, treballa tant com puguis, lluita per el que desitges i confies, esforçat tant com puguis i xerra molt amb la gent mai saps qui et pot sorprendre. I el mes important, si algun dia perds les ganes o la il·lusió, canvia, no tinguis pro de innovar, de arriscar i de fer allò que tothom et diu si estas boig. Però mai t'aferris a una empresa que no funciona, ho perderàs tot.
Una abraçada espero una targeta teva ben aviat (ja saps on trobar-me)
Dani Paniello